Catalunya ret homenatge a Salvador Távora

salvador-tavora-dibujoEl passat dia 16 d’octubre en un acte íntim que va tenir lloc a La Seca Espai Brossa, una representació de la cultura, la política i la societat civil catalana va retre un sentit homenatge a Salvador Távora. Hermann Bonnín va dirigir un acte ple d’emoció i agraïment en que els discursos de Joan de Segarra, Ferran Mascarell i Joan Font de Els comediants van sonar amb el ressò de la veritat, l’estima i l’admiració. Poemes de García Lorca i Espriu van ser magistralment recitats i les cançons de Paco Ibáñez, Marina Rossell i el jove cantaor Salaito van acabar de construir un pont entre Barcelona i Sevilla. Milers de persones al llarg dels darrers 60 anys han transitat per aquest pont d’anada i tornada entre Andalusia i Catalunya i que companyies com “La Cuadra de Sevilla” van encarregar-se de sostenir i dignificar. Lluís Cabrera del Taller de Músics va desplaçar a l’acte la Marxing Band i la música va convertir l’acte en una festa. Definitivament un espectacle en que el públic vam poder cantar i ballar tot acompanyant a l’estimat Salvador.

Parlar de Távora és parlar de molt més que la polèmica amb els toros. És molt més que Carmen. Més que el flamenc, el teatre i l’art. Parlar de Salvador Távora és parlar d’un artista que ha conquerit el món – alguns dels seus espectacles han donat la volta al món diverses vegades amb més de 800 funcions – unint en un mateix discurs estètic les arrels populars i les de l’alta cultura.

Távora és una força de la naturalesa que a punt de fer 80 anys segueix amb la creativitat intacta. La seva veu va resonar com sempre en el moment dels agraïments, suau, dolça, sincera. Acompanyat per Lyliane i la seva filla Pilar van visitar l’estimada Barcelona per rebre l’homenatge i el reconeixement d’un poble que els estima i els admira. Távora és a Andalusia el que en el seu moment va ser Josep Anselm Clavé per Catalunya, un nexe d’unió entre el poble i l’elit cultural.

Gràcies Salvador pel teu exemple, la teva força i la teva inspiració.

Bravo, Távora!